Activista pakistaní, va néixer a Mingora en 1997. Malala és reconeguda pel seu activisme a favor dels drets civils, especialment, pel dret de les dones. El seu activisme va començar amb la prohibició de l’assistència de les nenes a les escoles en el Nord-est de Pakistan.

A principis del 2009, quan ella tenia 12 anys va escriure un blog per a la BBC sota un pseudònim on, entre d’altres coses, va detallar el seu punt de vista sobre la promoció de l’educació de les nenes en el Valle de Swat.

El 9 d’octubre de 2012, van intentar assassinar la Malala Yousafzai a l’autobús escolar al districte paquistaní de Swat. Als dies posteriors de l’atac, la Malala va romandre inconscient i en estat crític, però més tard la seva condició va millorar i va ser traslladada a un altre hospital, a Anglaterra, per a rehabilitació intensiva.

L’intent d’assassinat va commoure la comunitat nacional i internacional en suport de la Malala Yousafzai. Al 2014, amb 17 anys, va rebre el Premi Nobel de la Pau i al 2015, l’ONU va rebre una petició en nom de la Malala exigint que tot els infants del món tinguin el dret d’anar a l’escola, la qual cosa va ajudar a que Pakistán rectifiqués el dret a l’educació.

La revista Time va incloure a Yousafzai com una de les «100 persones més influents del món»

Frases cèlebres:

“Un nen, un professor, un bolígraf i un llibre poden canviar el món”

“Fem el nostre futur ara, i fem realitat els nostres somnis del demà”

Educadora i pedagoga catalana nascuda en 1893 al Masnou. Va tenir un paper molt important en la creació de l’escola pública catalana del segle XX, i va tenir especial interès en la formació de les dones de la classe obrera.

Als 12 anys va anar a Barcelona a estudiar magisteri. Als quinze ja era mestra superior i comença a treballar a l’escola municipal del Masnou. La seva inquietud per aprendre la va portar a formar-se sobre noves escoles pedagògiques europees, coneixements que més tard va aplicar a Espanya.

Col·laborava activament en el procés de renovació pedagògica i va apostar de manera especial per la renovació en l’ensenyament de les ciències i la racionalització de les assignatures considerades femenines, donant suport a la transformació de l’educació de les nenes. Va voler educar de manera divertida i dinàmica, una manera molt diferent a la que existia a Espanya en aquells dies. La seva meta era crear un ambient escolar semblant al d’una llar que afavorís el creixement personal de les nenes, posant l’accent, principalment, als ensenyaments de caràcter científic.

Amb gairebé seixanta anys va assumir el repte de construir una escola pública, democràtica, per a tots i de qualitat.

Va defensar una educació amb proximitat, a la naturalesa i l’experimentació. Acostumava a dir que «la millor escola és l’ombra d’un arbre»

Pedagoga, poeta i reformadora social, va néixer en 1831 a Maharashtra. És considerada la primera professora de l’Índia i la mare del feminisme indi, alguna cosa que no va ser gens fàcil en aquella època, però malgrat les dificultats, insults, humiliacions, agressions, etc., no es va donar per vençuda.

Va exercir un paper important en la millora dels drets de les dones a l’Índia. Ella i el seu marit van fundar la primera escola de nenes a Pune, el 1848, i posteriorment una xarxa d’escoles per a noies i dones a llogarets circumdants.

El 1864 va edificar una gran casa d’acolliment per a dones sense recursos, vídues i nenes casades que havien estat rebutjades per les seves famílies i els va proporcionar educació, a totes elles.

El seu paper va ser crucial en l’educació i l’apoderament femení de les dones de l’Índia del s. XIX, així com en la lluita per la igualtat de drets i l’erradicació del sistema de castes.

Francesca Bonnemaison va ser contemporània de Rosa Sensat a la Catalunya de finals del s.XIX. Va ser pedagoga, escriptora i promotora de l’educació femenina popular catalana. No obstant això, és més coneguda per la seva emprenedoria, ja que va ser la creadora de la primera Biblioteca Pública d’Europa per a dones al 1909, amb seu al barri de Sant Pere de Barcelona.

Posteriorment, Bonnemaison va decidir convertir la biblioteca en l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, punt de trobada i espai formatiu per a milers de dones. La institució va ser creada, gestionada i dirigida per dones. Va ser la primera biblioteca per a dones de tota Europa que oferia a les dones treballadores l’accés a la cultura, a la formació i a la informació, permetent a les dones gaudir d’una llibertat absolutament insòlita en l’època.

En l’actualitat, a l’edifici hi ha un centre cultural amb el seu nom i una biblioteca de la Diputació de Barcelona.